Si no hi sóc, d’E. L. Agea
Si algun dia em busqueu i no hi sóc,
Ompliu el buit amb un bon home
Que us pugui abraçar i fer bons petons
Que us pugui omplir la vida de coses bones
Si algun dia em busqueu i no hi sóc
Doneu-li a Aquell les meves coses
Que Ell les sabrà tractar molt millor,
Que no convertirà en brossa tot allò que toca
Si algun dia em busques i no hi sóc,
Que Aquell et tracti com mereixes
Que parli quan toca i no el consumeixi el foc.
Que et pugui necessitar sense dependre
Si algun dia em busquen i no hi sóc
Que ocupi Aquell la meva plaça.
Deixin-lo ocupar el meu lloc
I l’aprofiti algú que sí s’hi esforça i
escarrassa.
Si algun dia em busqueu i no hi sóc
Busqueu algú que pugui resistir sense
esfondrar-se
Que no plori amb cada cop
Que pugui gaudir i viure sense angoixar-se.
Si algun dia em busqueu i no hi sóc
Seguiu un rastre de fracassos i llàgrimes
Seguiu la ferum de promeses trencades
Seguiu l’eco de converses buides i vanes
Seguiu l’ombra de les decepcions i les faltes
Seguiu el rierol d’un futur truncat amb histories
inacabades
Si us perdeu, pregunteu
als qui veieren la veritat i s’espantaren
als savis que entengueren i s’escaparen
als qui em van veure Com Sóc i m’abandonaren.
Però només si és que voleu,
Només si és que podeu,
Perquè si algun dia no hi sóc i no em busqueu
Ho entendré si no voleu trobar-me.