dissabte, 1 d’octubre de 2016

Balla





Un ànima que balla,
que dansa sobre l'aigua
i giravolta en aquesta llum que tu rebutges.
Mormola paraules dolces
que un cop tu em xiuxiuejares a cau d'orella.
M'enceta la pell i em crema els ulls,
la seva lluentor és falsa i metzinosa.
I amb el teu rostre em crida i m'incita,
fa bullir la follia que una vegada plantares en mi.
Em clava les urpes i reclama el teu nom per ella,
el retorça i l'escampa,
l'esmicola en un polsim
que ni l'aire es vol endur.
El seu propi nom?
Una heretgia insidiosa cap a l'ídol,
cap a tu que ets al meu altar.
Tal criatura no pot ser qui fores.
I tu no hi ets,
Oblido que són éssers que em diuen pare.
La febre baixa i l'aire esclata.
fa temps que marxares.
De vegades oblido qui sóc jo i qui ets tu.
Qui vam ser i qui no serem.
Oblido que tu no ets el monstre, ni ets pas l'idol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada